Cloudhousing


Comenta  →
   per jordi_miro    Comenta  →
' . get_the_title() . '

¿Perquè hem de tenir a la nostra llar una habitació de convidats si nomès la utilitzem alguns dies a l’any? ¿O un despatx si nomès el fem servir a la nit? ¿Fa falta un menjador per a quinze persones si nomès organitzem menjars multitudinaris un cop al mes? I l’habitació del nen, ha d’estar plena de joguines? ¿És lògic que en una finca hi hagi 30 contractes de telèfon i wi-fi, un per pis, en lloc d’un de sol que converteixi tot l’ediifci en zona wi-fi? I el mateix podria dir-se dels subministraments d’aigua i llum.

El cloudhousing és un nou concepte d’habitatge que potencia la flexibilitat i la comunitat per aproximar el mercat immobiliari a les necessitats de les persones per trobar una sortida sostenible a la crisi de l’habitatge. La peça clau del cloudhousing són edificis que combinen pisos, espais comuns i serveis comuns per als usuaris sota un model de pagament per ús.

Edifici-Empresa

Cada edifici és organitzat com una empresa gestionant els recursos necessaris per al manteniment i el bon ús de l’edifici i la seva infraestructura. Els beneficis es generen a partir dels avantatges de les compres al major i l’ús eficient dels seus recursos.

Gestor

Cada edifici compta amb un gestor que assegura el bon ús dels equipaments pels usuaris i com  punt neuràlgic, les activitats dins l’edifici.

Pagament per ús

Cada persona o família paga una quota per l’ús d’un pis. Conforme canvien les necessitats (o augmenten o disminueixen els integrants de la família), és possible canviar a un pis d’un altre tamany dins el mateix edifici. Els serveis compartits tals como sala TIC, sales de reunions… també es paguen per ús.

Jordi Miró, Arquitectura Sostenible és membre de la Plataforma Cloudhousing. El passat 23 de març va tenir lloc ela primera trobada de la Plataforma a la seu d’agenda 21 de Barcelona.

El Govern impulsa el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020


Comenta  →
   per jordi_miro    Comenta  →
' . get_the_title() . '

El Govern de la Generalitat impulsa el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, que ha de servir de guia per a les polítiques energètiques i de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. El Pla estableix les línies de treball i les prioritats per assolir el 2020 l’objectiu 20-20-20 determinat per la Unió Europea: reduir el consum d’energia en un 20,2%, augmentar fins al 20,1% el pes de les renovables en el consum d’energia primària i reduir un 25,3% les emissions de CO2.

L’aplicació del Pla ha d’exercir com a suport per a la consolidació d’un sector econòmic directament relacionat amb l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables o la reducció d’emissions, a més d’incentivar altres activitats relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica, com la rehabilitació d’edificis.

La reducció en el consum d’energia es notarà en tots els àmbits d’activitat, des del propi sector energètic fins a la indústria, els serveis o l’entorn domèstic. Dins d’aquesta línia de treball, el document identifica dos grans àmbits d’actuació: l’edificació i la mobilitat sostenible. En el camp de l’edificació, es dissenyaran actuacions destinades a potenciar la rehabilitació energètica d’edificis, és a dir, a aplicar criteris d’estalvi i eficiència energètica en les obres de posada al dia d’habitatges i edificis, amb el doble objectiu de reduir consums i reactivar la construcció. També s’implementaran mesures per consolidar el sector dels serveis energètics, és a dir, de les empreses especialitzades a aconseguir estalvis energètics per a tercers.

Totes les polítiques de reducció del consum d’energia i d’eficiència energètica tenen un impacte immediat en l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Energies renovables

El document també fa èmfasi en la voluntat d’avançar en l’aprofitament de les energies renovables a Catalunya, identificant el potencial de les diferents tecnologies en el termini del Pla i definint les accions necessàries per fer-ne efectiva la implantació. Així, estableix la voluntat d’assolir 5.136 MW instal·lats d’energia eòlica, 570 dels quals seran d’energia eòlica marina.

La biomassa agrícola i forestal també disposarà de plans específics per al seu aprofitament. La intenció és assolir els 160 MW de potència instal·lada a partir de l’ús d’aquest recurs, que permet avançar en l’aproximació de les centrals de producció al punt de consum, suposa un efecte multiplicador per a les economies dels territoris i permet mantenir netes les zones forestals. La Generalitat també es marca com a fita avançar en un marc normatiu que reguli l’autoconsum, o balanç net, per aconseguir un major aprofitament de l’energia solar.

Impacte socioeconòmic

L’aplicació del Pla induirà inversions per valor de 24.600 milions d’euros, 1.790 dels quals correspondran a les administracions públiques. Aquestes actuacions generaran fins a 70.000 llocs de treball. D’aquests, 38.000 estaran relacionats amb l’estalvi i l’eficiència energètica i 32.000, amb el sector de les energies renovables.

Innovació tecnològica a la UAB


Comenta  →
   per jordi_miro    Comenta  →

A l’actualitat s’estan executant les obres d’una nova área d’investigació i estabulari per a rates i ratolins a l’antiga Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Bellaterra. Es tracta d’una revitalització d’un edifici que anteriorment acollia l’aulari de la Facultat de Medicina i que esdevindrà un edifici dedicat a la investigació. Les elevades prestacions a nivell de control de temperatura, humitat, sorolls i asèpsia d’aquestes noves arees ens van condicionar a proposar la construcció d’una façana completament cega, industrialitzada i tecnològica.

 Es tracta d’un sol.lució constructiva desenvolupada conjuntament per l’IMat i ESCOFET i que per primera vegada s’ha aplicat en una façana real. Es tracta d’una façana ventilada on tant el full interior com el full exterior s’han fabricat amb formigons d’ultra alta resistència amb un gruix total de 18 cms i un pes de 150kg/m2 amb uns coeficients de trasnmissió tan tèrmic com acústic molt bons.